AHIR PUBLICAVA EN EL DIARI DIGITAL L'Informatiu ESTE ARTICLE:
http://www.linformatiu.com/nc/oci-i-cultura/detalle/articulo/guarner-i-la-creacio-de-latles-lingueistic
Guarner i la creació de l’Atles lingüístic
Es publica la correspondència entre filòlegs de l’ALPI, un projecte ambiciós, però desgraciat en què Sanchis Guarner tingué un paper decisiu.
VICENT GARCIA PERALES. 25 gener 2010
Segurament no tothom és conscient que a les comarques del nord i del sud del País Valencià per a dir ‘maíz’ usem la forma panís, i a les centrals ens hi referim amb el nom de dacsa, i també daza, adaza, araza en la zona xurra. O bé, que també són vives en estos pobles castellanoprlants les variants algez, masclo, suco, calzas, boira, regalicia, empeltar,etc.
I si ho visualitzàrem en un mapa lingüístic? És el que s’anomenen ‘atles lingüístics’. Això és el que va pensar l’escola espanyola de Filologia, al cap de la qual hi havia Ramón Menéndez Pidal: elaborar el que seria l’Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI).
Era principi del segle XX i Espanya no tenia encara un ‘atles nacional’, per la qual cosa es va plantejar de fer un atles lingüístic que ens situara en l’òrbita europea del moment. Menéndez Pidal, aleshores, va encarregar la tasca al fonetista Tomás Navarro Tomás, qui es va encarregar d’ensinistrar tres equips de filòlegs per a les tres llengües romàniques peninsulars: el castellà, el gallec-portugués i el català-valencià-balear.
L’ALPI, doncs, és un projecte ingent i ambiciós, però el temps li va passar factura: només es va publicar un volum de fonètica (CSIC, 1962), coordinat pel valencià Manuel Sanchis Guarner, començat a Mallorca (on estava exiliat) i acabat a València.
El que coneixem amb les sigles ALPI correspon d’una part a este únic volum, i d’una altra part són les enquestes inèdites que es van dur a terme per Espanya, Andorra i Portugal durant els anys 30. En total, més de 500 pobles hi van tenir cabuda. Buscaven dos informants per cada punt d’enquesta, hòmens, d’edat avançada, sense estudis i oriünds de la localitat. L’enquesta: 1.247 preguntes. Solien romandre dos dies sencers en el poble. Buscaven, en definitiva, les relíquies dialectals, les recialles lingüístiques fossilitzades en els usuaris de la llengua a través dels segles.
Com tants altres projectes, el drama de la Guerra Civil va truncar el projecte. Navarro Tomás, aleshores director de la Biblioteca Nacional, va ser l’encarregat de salvar les obres culturals (llibres, quadres del Museu del Prado, l’ALPI), de tal manera que els va traslladar a València en esclatar la guerra. Finalment, l’ALPI va viatjar a França (Navarro creuà la frontera amb Antonio Machado) i als EUA, on es van depositar en la Columbia University, d’on passà a ser professor.
Com que els anys passaven i el projecte quedava en l’oblit, Navarro va tornar els materials al CSIC de Madrid. Precisament van ser el valencià Sanchis Guarner i l’asturià Lorenzo Rodríguez-Castellano els encarregats de viatjar a Nova York i recollir-hi les enquestes, juntament amb instruccions precises del mestre Navarro Tomás per editar-ne els mapes amb el mètode rigorós que els havia caracteritzat.
L’epistolari de l’ALPI
L’Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI) és una obra coral. Hi van participar moltíssimes persones. Hi van almerçar els feliços anys de la joventut autors com Sanchis Guarner. Cap recompensa van obtenir, només la desgràcia de vore passar els anys sense que els deu volums previstos es publicaren. Segurament per falta de diners (els costos del Volum I van ser elevadíssims), o bé per falta d’entesa entre Sanchis i els col·laboradors.
Això és el que demostra l’espistolari que acaba de publicar-se (PUV, 2009). Davall el títol La historia interna del Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI). Correspondencia (1910-1976), els investigadors Vicent Garcia Perales i Santi Cortés trauen a la llum 322 cartes seleccionades entre les més de mil localitzades. La publicació és fruit de més de cinc anys de treball, atesa l’envergadura del projecte i el fet que els materials estigueren dispersos arreu de diferents arxius, públics i privats.
El llibre, que té més de 500 pàgines, edita de manera molt acurada i detallada la correspondència entre les persones que directament o indirectament estaven implicades en el macroprojecte de l’ALPI. Inclou una Introducció (on fa repàs de la història de l’ALPI i l’actualitza amb les dades epistolars), un índex de noms citats, una bibliografia sobre l’ALPI i un plec de 30 pàgines i 45 imatges (impreses en paper especial). Així mateix, la presentació la firma José Jesús de Bustos Tovar (Fundación Menéndez Pidal) i actua d’epiloguista el canadenc David Heap.
Entre altres, les cartes estan firmades per: Tomás Navarro Tomás (104), M. Sanchis Guarner (75), Lorenzo Rodríguez-Castellano (61), Aníbal Otero (32), R. Menéndez Pidal (14), F. de B. Moll (11), Rafael de Balbín (10), A. M. Espinosa (8), L. F. Lindley Cintra (8), Rafael Lapesa (2), N. de Gusmao (2), A. Griera (1).
http://www.linformatiu.com/nc/oci-i-cultura/detalle/articulo/guarner-i-la-creacio-de-latles-lingueistic
Guarner i la creació de l’Atles lingüístic
Es publica la correspondència entre filòlegs de l’ALPI, un projecte ambiciós, però desgraciat en què Sanchis Guarner tingué un paper decisiu.
VICENT GARCIA PERALES. 25 gener 2010
Segurament no tothom és conscient que a les comarques del nord i del sud del País Valencià per a dir ‘maíz’ usem la forma panís, i a les centrals ens hi referim amb el nom de dacsa, i també daza, adaza, araza en la zona xurra. O bé, que també són vives en estos pobles castellanoprlants les variants algez, masclo, suco, calzas, boira, regalicia, empeltar,etc.
I si ho visualitzàrem en un mapa lingüístic? És el que s’anomenen ‘atles lingüístics’. Això és el que va pensar l’escola espanyola de Filologia, al cap de la qual hi havia Ramón Menéndez Pidal: elaborar el que seria l’Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI).
Era principi del segle XX i Espanya no tenia encara un ‘atles nacional’, per la qual cosa es va plantejar de fer un atles lingüístic que ens situara en l’òrbita europea del moment. Menéndez Pidal, aleshores, va encarregar la tasca al fonetista Tomás Navarro Tomás, qui es va encarregar d’ensinistrar tres equips de filòlegs per a les tres llengües romàniques peninsulars: el castellà, el gallec-portugués i el català-valencià-balear.
L’ALPI, doncs, és un projecte ingent i ambiciós, però el temps li va passar factura: només es va publicar un volum de fonètica (CSIC, 1962), coordinat pel valencià Manuel Sanchis Guarner, començat a Mallorca (on estava exiliat) i acabat a València.
El que coneixem amb les sigles ALPI correspon d’una part a este únic volum, i d’una altra part són les enquestes inèdites que es van dur a terme per Espanya, Andorra i Portugal durant els anys 30. En total, més de 500 pobles hi van tenir cabuda. Buscaven dos informants per cada punt d’enquesta, hòmens, d’edat avançada, sense estudis i oriünds de la localitat. L’enquesta: 1.247 preguntes. Solien romandre dos dies sencers en el poble. Buscaven, en definitiva, les relíquies dialectals, les recialles lingüístiques fossilitzades en els usuaris de la llengua a través dels segles.
Com tants altres projectes, el drama de la Guerra Civil va truncar el projecte. Navarro Tomás, aleshores director de la Biblioteca Nacional, va ser l’encarregat de salvar les obres culturals (llibres, quadres del Museu del Prado, l’ALPI), de tal manera que els va traslladar a València en esclatar la guerra. Finalment, l’ALPI va viatjar a França (Navarro creuà la frontera amb Antonio Machado) i als EUA, on es van depositar en la Columbia University, d’on passà a ser professor.
Com que els anys passaven i el projecte quedava en l’oblit, Navarro va tornar els materials al CSIC de Madrid. Precisament van ser el valencià Sanchis Guarner i l’asturià Lorenzo Rodríguez-Castellano els encarregats de viatjar a Nova York i recollir-hi les enquestes, juntament amb instruccions precises del mestre Navarro Tomás per editar-ne els mapes amb el mètode rigorós que els havia caracteritzat.
L’epistolari de l’ALPI
L’Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI) és una obra coral. Hi van participar moltíssimes persones. Hi van almerçar els feliços anys de la joventut autors com Sanchis Guarner. Cap recompensa van obtenir, només la desgràcia de vore passar els anys sense que els deu volums previstos es publicaren. Segurament per falta de diners (els costos del Volum I van ser elevadíssims), o bé per falta d’entesa entre Sanchis i els col·laboradors.
Això és el que demostra l’espistolari que acaba de publicar-se (PUV, 2009). Davall el títol La historia interna del Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI). Correspondencia (1910-1976), els investigadors Vicent Garcia Perales i Santi Cortés trauen a la llum 322 cartes seleccionades entre les més de mil localitzades. La publicació és fruit de més de cinc anys de treball, atesa l’envergadura del projecte i el fet que els materials estigueren dispersos arreu de diferents arxius, públics i privats.
El llibre, que té més de 500 pàgines, edita de manera molt acurada i detallada la correspondència entre les persones que directament o indirectament estaven implicades en el macroprojecte de l’ALPI. Inclou una Introducció (on fa repàs de la història de l’ALPI i l’actualitza amb les dades epistolars), un índex de noms citats, una bibliografia sobre l’ALPI i un plec de 30 pàgines i 45 imatges (impreses en paper especial). Així mateix, la presentació la firma José Jesús de Bustos Tovar (Fundación Menéndez Pidal) i actua d’epiloguista el canadenc David Heap.
Entre altres, les cartes estan firmades per: Tomás Navarro Tomás (104), M. Sanchis Guarner (75), Lorenzo Rodríguez-Castellano (61), Aníbal Otero (32), R. Menéndez Pidal (14), F. de B. Moll (11), Rafael de Balbín (10), A. M. Espinosa (8), L. F. Lindley Cintra (8), Rafael Lapesa (2), N. de Gusmao (2), A. Griera (1).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada