dilluns, 22 de juny del 2009

http://www.uch.ceu.es/principal/rotativo/web/documentos/11_2006/valencia/Cultura_Espec_Dep_Lidia_Ocio_Eco_14_11_2006.pdf
Pàg. 24

EL ROTATIVO, periòdic de la Unviersitat CEU Cardenal Herrera (València)

[15-Novembre-2006] [Any MSG]

Manuel Sanchis Guarner i els mitjans de comunicació
VICENT GARCIA PERALES (CEU-UCH) / EMILI CASANOVA (UV, AVL)

Enguany fa 25 anys que va morir Manuel Sanchis Guarner
(1911-1981), el mestre de la filologia valenciana, l'apòstol del
valencià, l'home que va intentar durant tota la seua vida ensenyar
als seus conciutadans la importància de recuperar el valencià
(els dialectes, la toponímia; conéixer els seus orígens; fixar la seua
gramàtica i el lèxic) i les tradicions culturals (costums, jocs, geografia,
història, refranys, etc.) del nostre poble.
I ho va fer des d'una postura humanística implicant-se en els problemes
cívics, amb una postura tolerant i de respecte a les opinions
dels altres, buscant sempre el consens i la concòrdia, i des de la seguretat
que li donava la seua preparació i coneixements lingüístics sobre
el valencià i la seua estima a la llengua i la terra on va viure. D'eixa
manera Sanchis es convertix en un exemple de vida i de
pensament per als estudiants de la nostra universitat.
De Sanchis s'han destacat múltiples facetes, però en falta una: la
fe i esperança que tenia en els mitjans de comunicació com a instrument
d'educació i de transmissió dels coneixements lingüístics i cívics.
Per això va col.laborar durant tota la seua vida en totes les revistes
i periòdics valencians, com Las Provincias, Levante, Jornada,
Valencia Atracción, Valencia Fruits, en els llibres de festes dels pobles…,
i per això va incitar a crear mitjans de comunicació.
Per exemple, ell era l'assessor més important del programa de ràdio
De Dalt a baix (1973-1984), com reconeixia Toni Mestre: ell era
l'inspirador del model lingüístic i el que, amb Enric Valor, ajudava
els jóvens locutors i periodistes quan tenien problemes lingüístics o
desconeixences lingüístiques. I ell va ser el que va convéncer María
Consuelo Reyna perquè Las Provincias editara el curs Els xiquets i la
llengua, que Vicent Escrivà va publicar des de gener de 1975 a maig
de 1976, el curs de més èxit de la premsa valenciana. I ell mateix el
presentà el 15 de gener de 1975:“…Tinc el gust d'actuar com a director
d'un equip de pedagogs, filòlegs i psicòlegs que componem una
associació didàctica i tenim la faena molt avançada. Un dels nostres
membres, excel·lent escriptor i que té una llarga experiència en l'ensenyament
de la llengua als xiquets valencians, comença ara la publicació
d'aquest curs per a infants en Las Provincias, diari que tanta
atenció i espai ve dedicant darrerament a la llengua del País. No debades
es tracta del diari fundat per Teodor Llorente”. I també va estar
darrere de la creació d'altres mitjans com Valencia Semanal.
Si per la seua figura i per les seus aportacions humanístiques a
València un periodista deu conéixer la vida i obra de Sanchis, encara
està més obligat pel seu paper en la premsa valenciana a estudiar-lo i
conéixer-lo: heus ací el que deu fer la Universitat CEU Cardenal Herrera,
sense excuses i amb il·lusió.
L'Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI)
Un dels treballs en què més activament va participar don Manuel i
que menys satisfaccions i més disgusts li va produir va ser l'ALPI,un
projecte de l'escola espanyola de principis del segle XX. Este atles va
permetre que es feren més de mig miler d'enquestes per tota la
Península a fi de recuperar la parla dialectal de les diverses llengües.
En concret, a la zona valenciana de l'ALPI Sanchis va dur a terme
entrevistes a 41 punts: l'any 1934 visitava 14 pobles castellanoparlants,
i el 1935 (acompanyat del filòleg mallorquí F. de B. Moll), 21 pobles
valencianoparlants. Després de la Guerra Civil es van acabar el
10% de les enquestes que faltaven i finalment, davall la direcció de
don Manuel, el 1962 eixia publicat el primer i l'únic volum de l'ALPI,
amb 75 mapes de fonètica.

dissabte, 6 de juny del 2009


Article publicat en el llibre de festes de Santa Cecília de la Música Vella de Xàtiva (La Primitiva Setabense). Any 2006.

HOMENATGE A LA ‘MÚSICA’ DE M. SANCHIS GUARNER I L’ALPI

Vicent Garcia Perales

vgarcia@uch.ceu.es

Ara fa 25 anys, a València moria una de les persones que més normalitat han confegit a la nostra llengua. Es tracta del professor Manuel Sanchis Guarner (l'avi matern del qual era natural de Xàtiva), una persona dedicada en cos i ànima a la llengua dels valencians, eixe instrument de comunicació que ens atorga consciència com a poble i que tan maltractat ha estat al llarg dels segles. En el seu homenatge, doncs, presentem estes reflexions.

Potser no és massa conegut per la gran majoria de la gent, però el nostre Sanchis Guarner va estar el creador de la moderna filologia valenciana després que va fundar el Departament de Lingüística Valenciana a la Universitat de València. Deixebles directes del professor Sanchis Guarner són la majoria dels treballadors de l'actual Departament de Filologia Catalana: Antoni Ferrando, Emili Casanova, Jaume Pérez Montaner, Lluís Polanco, Vicent Simbor...

Manuel Sanchis Guarner va nàixer un 9 de setembre de 1911 a València. De ben xicotet ja havia conegut la vida dels pobles valencians, ja que passava els estius a casa dels oncles materns a la Pobla del Duc. O siga, que la Vall d'Albaida li va oferir els primers contactes amb la llengua, els costums i les tradicions de la cultura valenciana. I a estos temes es va dedicar la resta de la vida.

Manuel Sanchis Guarner, don Manuel, no era músic, no. Era més que músic: era capaç de combinar sons en el temps, sons de la llengua a través de la història, a ritme de melodia i d’harmonia. Sanchis es va patejar totes les comarques catalanovalencianes recollint la música (la llengua) dels seus habitants. Fruit d’anys i anys d’esforços és la seua prolixa obra. I ara i ací volem referir-nos a una de les obres que més esforços li va comportar però que menys satisfaccions en va recol·lectar. Es tracta de l’ALPI.

De jove va guanyar una beca per a estudiar a Madrid. Allí va estar en contacte amb els grans de la Filologia: A. Alonso, Menéndez Pidal... Sanchis, doncs, havia aprés la tècnica dialectològica i filològica a Madrid i era l'encarregat d'aplicar-la a les terres de parla valenciana. Efectivament, allí se li va proposar de formar part en un dels projectes més ambiciosos que mai ha tingut la Filologia Espanyola, un projecte, per cert, que encara no s'ha acabat (i potser mai s'acabe). Parlem de l'Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI).

El fonetista Tomás Navarro Tomás va ensinistrar en transcipció de sons tres parelles de persones per tal que viatjaren per tota la geografia de la Península Ibèrica tot buscant les relíquies i les perles de les tres llengües: el castellà, el portugués i el català. Així, Sanchis Guarner va formar grup investigador amb el mallorquí F. de B. Moll. Tots dos van recórrer les terres dels dialectes catalans: València, Mallorca, Catalunya, Pirineus Orientals, Aragó i Andorra.

Concretament Sanchis i Moll viatjaren per la zona catalanoparlant del País Valencià l'any 1935. En concret, mantingueren contacte amb els parlants de 21 pobles valencianoparlants (l'any anterior, el 1934, Sanchis havia fet per a l’ALPI enquestes en 15 pobles castellanoparlants del País Valencià).

El projecte de l’ALPI va ser interromput arran de la Guerra Civil, any en què el director, Navarro Tomás, es va endur les enquestes a Nova York. Posteriorment, Sanchis va viatjar a esta ciutat nord-americana amb un altre investigador. Navarro els tornava els materials amb la condició que acabaren les enquestes que faltaven (només un 10% del total) i publicaren els mapes corresponents.

Malauradament, amb Sanchis al cap de l’ALPI, només va veure la llum un volum, amb 75 mapes de Fonètica, l’any 1962. Fins l’actualitat només existeixes estudis parcials de l’ALPI el projecte de penjar a la xarxa les enquestes originals. Esta idea és duta a terme al Canadà, en la web dissenyada pel professor David Heap, el qual ha recuperat totes les enquestes que havien restat disseminades per tt el territori espanyol. Es poden consultar en www.alpi.ca.

Imagineu per un moment com era la societat rural valenciana de l'any 1935: pobresa, manca de mitjans de transport... Però els investigadors de l'ALPI, becats per Madrid, tenien un Ford que els facilitava els desplaçaments. Arribaven als pobles, s'entrevistaven amb els alcaldes o els capellans per tal que els facilitaren algunes persones que estigueren disposades a passar un o dos dies amb ells fent-los preguntes. I allà que anaven: interrogatoris interminables, però amens, preguntes de tot tipus, des de la canalització de l'aigua fins els noms dels pardalets.

Les incursions pels pobles valencians no estan exemptes d’un anecdotari. I una de les anècdotes més irreverent d’estos viatges és la que va succeir a Sanchis i Moll quan estaven de camí a Benilloba. Era l’11 d’octubre de 1935 quan els dos investigadors anaven cap a Benilloba amb el Ford. Aleshores, a Sanchis Guarner, que conduïa el cotxe, li van entrar unes d’eixes ganes de fer de ventre insuportables. Van haver de parar en plena serra de Mariola.

Com que sanchis va deixar sense fre el cotxe i Moll no tenia ni idea de conduir, el Ford va caure per un precipici i es van quedar les rodes per amunt. Moll, que va continuar el viatge amb autobús, contava este succés a un camperol, el qual, davant la situació còmica i l’humor valencià va exclamar: “Xe! Sí que li haurà costat cara la cagà!”.

I és que no era fàcil prendre nota de tota la riquesa cultural valenciana. Però ho aconseguiren, mitjançant dos quadernets, un que tenia 411 preguntes de Fonètica i Morfosintaxi i un altre més extens, amb 836 preguntes de Lèxic i Cultura popular. Així doncs, una o dues persones havien de respondre 1247 preguntes en dos dies normalment.

Les persones que buscaven eren hòmens analfabets d'edat molt avançada i que hagueren viscut sempre en la localitat enquestada. Efectivament, hòmens i no dones, perquè les dones, segons explica el mateix Sanchis Guarner en un llibre de 1953 que tracta la metodologia de l'ALPI:

a) solien tardar més a fer-se càrrec del treball de l’enquesta;

b) com que són presumptuoses, solen refinar la parla davant d’un foraster;

c) les dones mai poden lliurar-se del treball domèstic, és a dir, que mai estan lliures, mentre que l’home pot parar un dia sencer, depenent de la collita.

d) no solien comprometre’s a tota l’enquesta.

Les dades que solien recollir eren de diversa índole: les hores i el nom dels menjars durant el dia, les tradicions en els casaments i en les morts, els jocs, l'ofici de llauradors... Tota una feinada, tenint en compte els mitjans de què es disposava i no es disposava.

* * *

I ara, en homenatge el mestre don Manuel, volem destacar les dades que van recollir al País Valencià referides al món de la música i el ball. Exactament, de les vora mil tres-centes preguntes del projecte, una quinzena corresponen a temes relacionats amb la música: ruido, flauta, guitarra, copla, baile, escuchar, silbar, carraca, zambomba, castañuelas, bailes más usuales, instrumentos de música más corrientes.

Pobles valencians de l’ALPI (castellanoparlants subratllats):

Cinc = Cinctorres; Bsà = Pobla de Benifassà; Can = Vilar de Canes; Pen = Peníscola; Vist = Vistabella; Cllo = Castillo de Villamalefa; Fan = Fanzara; Alc = l'Alcora; Orp = Orpesa; TrV = Teresa de Viver; Azu = Azuébar; Aín = Aín; Monc = Moncofa; Adz = Ademuz; Tuej = Tuéjar; Cnos = Casinos; Mar = Marines; Caud = Caudete; Ped = Pedralba; Raf = Rafelbunyol; Qua = Quart de Poblet; God = Godelleta; Tor = Torís; DosA = Dos Aguas; Pnyà = Polinyà; Mvés = Massalavés; TrC = Teresa de Cofrentes; Ann = Anna; Llan = Llanera de Ranes; Bpa = Beniopa; Moix = Moixent; Biar = Biar; Bllob = Benilloba; Blí = Benialí; Calp = Calp; Pin = el Pinós; Mon = Monforte; Camp = el Campello; Cr = Crevillent; Dol = Dolores; Gua = Guardamar.

ruido

· r[o]ïdo: Cinc, Pen, Vist, Orp, Aín, Monc, Cnos, Raf, Qua, Tor, Pnyà, Mvés, Llan, Bpa, Moix, Biar, Bba, Blí, Calp, Pin, Cr, Gua, Can

· r[ój]do: Ann

· r[u]ïdo: Bsà, Camp

· r[uí]do: Cllo, DosA, TrC, Mon, Mar

· r[uwí]do: God

· r[wí]do: Fan, Azu, Adz, Tuéj, Caud, Ped, Dol, TrV

flauta

· fl[aú]ta: Cinc, Can, Pen, Vist, Alc, Orp, Monc, Pnyà, Bpa, Bba, Blí, Calp, Bsà

· fl[áw]ta: Alc, Cnos, Raf, Qua, Tor, Mvés, Llan, Moix, Biar, Pin, Camp, Cr, Gua, Aín

· Pobles cast.: tots “flauta”

guitarra

· guitèrra: Cinc, Pen, Alc, Orp, Cnos

· guitarra: Bsà, Can, Vist, Aín, Monc, Raf, Qua, Tor, Pnyà, Mvés, Llan, Bpa, Moix, Biar, Bllob, Blí, Calp, Pin, Camp, Cr, Gua, Cllo, Azu, Adz, Caud, Ped, God, DosA, TrC, Ann, Mon, Dol

· jitarra: 205 (Fan, Tuéj, Mar, TrV)

copla

· balensiana: God

· canción: DosA

· cançó: Cinc, Bsà, Can, Pen, Vist, Alc, Orp, Aín, Monc, Cnos, Raf, Qua, Pnyà, Mvés, Llan, Bpa, Moix, Biar, Bllob, Blí, Calp, Pin, Camp, Gua

· cansión: Ann, Azu

· cantería: Fan

· cantoría: Cnos, Mar

· còlla: Cinc, Bllob

· ancòllò: Camp

· copla: Tor, Mvés, Llan, Camp, Cr, Gua, Cllo, Fan, TrV, Azu, Adz, Tuéj, Mar, Caud, Ped, God, DosA, TrC, Mon, Dol

· folia: Cinc, Cnos

· jota: Aín, Cllo, Fan, Azu, Mar, Caud, God

· cota: Alc, Pnyà

· tróbo: Alc

baile

· baile: Fan, Azu, Adz, Tuéj, Mar, Ped, God, Mon, Dol, TrV

· ball: Ann

· béile: Cllo, TrC, DosA

· bèile: Caud

escuchar

· [as]coltar: Bsà, Aín, Monc, Raf, Qua, Tor, Pnyà, Llan, Bpa, Moix, Bba, Calp, Pin, Camp, Pen

· [es]coltar: Cinc, Vist, Alc, Cnos, Mvés, Biar, Blí, Cr, Gua, Can

· [s]coltar: Orp

silbar

· chiflar: Cllo, Adz, Caud

· chiular: Ann, Dol

· chuflar: Cllo, TrV, Azu, Tuéj, Mar, Ped, God

· chulá: Fan

· chular: DosA

· chulitar: Mon

· silbar: TrC

· xiulà: Pin, Cr

· xiular: Qua, Mvés, Llan, Raf, Bpa, Moix, Biar, Bllob, Blí, Calp, Camp, Gua

· xulà: Cinc, Bsà, Pen, Vist, Alc

· xular: Orp, Monc, Cnos, Tor

· xuulà: Can

· xuular: Aín, Pnyà

CARRACA

· carraca: Cinc, TrV, God, Mvés, Camp, Vist

· carranc: Mar, Qua, Tor, Raf

· carrau: Bsà, Pen

· matraca: Can, Fan, Azu, Aín, Caud, God, TrC, Llan, Moix, Biar, Bba, Pin, Cr, Dol, Cllo

· xitxarra (chicharra): Vist, Orp, Monc, DosA, Pnyà, TrC, Ann, Bpa, Blí, Gua, Alc

ZAMBOMBA

· pand[ó]rga: Cnos, Bba, Calp, Pin, Mon, Camp, Cr, Gua, Moix

· sabomba: Can, Vist

· sambomba: Cinc, Fan, Alc, Orp, Monc, God, Tor, Mvés, Biar, Dol, Pen

· sambumba: Pnyà, Bpa, Calp, Llan

· sibomba: Bsà

· simbomba: Azu, Mar, Raf, Qua, Ann, Blí, Aín

· zambomba: Adz, Ped, Caud

· zambumba: Tuéj, TrC, DosA

· zimbomba: Cllo, TrV

CASTAÑUELAS

· castañetas: Cllo, Fan, TrV, Azu, Mar, Ped, God, DosA, Mon, TrC

· castañuelas: Adz, Tuéj, Caud

· castanyetes: Cinc, Bsà, Can, Pen, Vist, Alc, Orp, Aín, Monc, Cnos, Qua, Tor, Biar, Bllob, Pin, Camp, Cr

· postisas: Ann, Dol

· postisses: Orp, Raf, Qua, Pnyà, Mvés, Llan, Bpa, Moix, Blí, Calp, Gua

· postizas: Adz, Tuéj, Mon, TrC

BAILES MÁS USUALES

· ancrusao: Camp

· aragonesa: Alc, God

· baile de cuenta: DosA

· balenciana: God

· ball de quatre: Pin

· ball de Torrent: Qua

· ball pla: Camp

· ball solt: Raf

· cota: Bsà, Can, Pen, Bllob, Calp

· danses: Mvés, Llan, Moix, Bllob, Cr

· dantssás: Ann

· fandango: Cinc, Bsà, Can, Pen, Vist, Cllo, Fan, Alc, TrV, Azu, Aín, Monc, Cnos, Mar, TrC, Bllob, Calp, Camp

· jota aragonesa: Cllo

· jota valenciana: Ped

· jota valensiana: Ann

· jota: Fan, TrV, Azu, Adz, Tuéj, Mar, Caud, God, DosA, TrC, Dol

· [x]ota: Cinc, Vist, Monc, Cnos

· malagueña: Dol

· mandilóna: Camp

· seguedillas: Cllo, Fan

· seguedilles: Alc, Aín

· seguerilles: Calp

· seguidilla: TrV, Azu, Mar, Caud, DosA

· seguidilles: Vist, Bllob

· siguidilla: Adz

· siguidillas: Tuéj

· siguirilla: Dol

· taina: Tor

· torás: DosA

· xitxarra: Biar

INSTRUMENTOS DE MÚSICA MÁS CORRIENTES

· band[ú]rria: Ped, Cr, Blí

· mand[ú]ria: Bsà, Vist, Pnyà, Mvés, Moix, Biar, Bba, Calp, Camp, Pen

· mand[ú]rria: Alc, Tuéj, Mar, Caud, God, TrC, Ann, Pin, Mon, Dol, Adz

· acordeón: Cllo, Azu, Tuéj, Ped, Ann

· acordión: Mon

· bigüela: TrV

· biolí: Mvés

· biolín: Dol

· cítara: Adz

· citra: Alc, Bllob

· donçaina: Monc, Raf, Tor, Mvés

· ferrets: Bsà, Can, Pen, Vist, Alc, Aín, Monc, Cnos, Raf, Biar, Bllob, Blí, Calp, Camp, Cr

· guitarró: Bsà, Can, Pen, Vist, Alc, Aín, Monc, Cnos, Raf, Biar, Calp, Pin, Camp, Cr

· guitarro: Cllo, Adz, Tuéj

· guitarrón: TrV, Azu, Mar, God, DosA, TrC, Ann, Dol

· gutarrillo: Caud

· jitarrón: Fan

· laút: Dol

· laüt: Pnyà, Biar, Blí, Calp

· onçaina: Pin

· otabilla: Azu

· pandera: Can, Mar, Gua

· panderet: Monc, Moix

· pandereta: Bsà, Fan, Alc, Azu, Biar, Camp

· panderetas: DosA

· pandero: Cnos

· requinto: Adz

· sitra: TrV

· sonajas: TrV, TrC

· tabal: Tor

· tabalet: Bllob

· tiple: Azu

· xeremita: Llan

· xirimita: Bllob

· yerricos: Fan

· yerros: TrV